dimarts, 27 de desembre del 2011

Cançó "moving" (Macaco) CIÈNCIES NATURALS


"Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber"

El 25 de novembre, abans de realitzar la gimcana a la nostra facultat de la UAB, se'ns va donar la oportunitat de mostrar-nos aquest visionat amb la cançó "moving" de Macaco. 
Així doncs, a l'escoltar la lletra m'hi vaig fixar en aquesta oració: "Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber". 
Jo crec que aquesta oració enfoca la mirada en coses que ens pasen habitualment i sobretot, vol remarcar aquelles coses que no veiem. Aquest vers de la cançó em transmet que no hem de tenir por de mirar endarrera, sinó que a vegades és millor retrocedir i veure on ens hem equivocat en el passat, aprendre d'aquests errors anteriors per no tornar-los a repetir, així com per veure que podríem haver fet millor. 
Per tant, no s'ha d'oblidar l'origen de les coses ja que ens poden ensenyar molt.
A més, aquesta oració, pot anar molt relacionada amb la gimcana, ja que haviem de veure l'origen per entendre com és el seu passat. 
Així doncs, a la gimcana es van realitzar moltes activitats relacionades amb aquesta frase, ja que haviem de veure el passat de l'oliva (veure com era abans i ara), esbrinar què passa en una papelera (és a dir, dins d'aquesta es troben objectes i haviem de dir d'òn provenien), etc.


divendres, 2 de desembre del 2011

Convertir l'experiència de l'insecte pal en els continguts, en un pensar (CIÈNCIES NATURALS)

Primer de tot, m'agradaria destacar alguns elementes de la vida de l'insecte pal que he anat observant al llarg d'aquest semestre, com ara que l'insecte pal majoritàriament dorm de dia i, en canvi, durant la nit és quan està més despert i s'alimenta. He pogut observar com es gronxa, camina molt ràpid quan es posa nerviós, es posiciona més a la part superior del recipient on es trobava i, també he pogut veure com defeca freqüentment i com l'insecte pal ha anat creixent a mesura que anaven passant el dies.
A més a més, a l'aula es va comentar com l'insecte pal anava canviant de pell durant una setmana aproximadament, tot i que aquesta és una experiència que jo no he pogut observar perquè el nostre insecte pal encara no havia fet el canvi de pell.
Cal destacar que la nostra experiència viscuda amb l'aprenentatge ha estat molt positiva ja que hem aprés molt, per exemple al principi de curs el nostre insecte pal va deixar de menjar i se'ns va morir, tal i com vaig comentar a la primera entrada del blog, per això vam aprendre que depenent del lloc on s'hagi criat s'acostuma a un tipus de menjar o a un altre.
Si ens parem a pensar que es pot aprendre en una aula a Educació Infantil cuidant un insecte pal, ens adonarem de moltes coses, per exemple, en la responsabilitat que li donem als infants, és a dir, treballar els valors. També es pot treballar la procedència de l'insecte, la qual cosa ampliem els coneixements dels alumnes. També, es treballen els funcionaments bàsics dels essers vius, és a dir, com mengen, com creixen, etc. Així doncs, estem ensenyant als alumnes el cicle de la vida ja que l'insecte també es mor perquè és un esser viu. Per tant, treballant un esser viu podem aprendre tots els essers vius perquè a partir d'un esser viu podem aprendre similituds que hi ha entre tots ells.
Els essers vius tenen un límit i això vol dir que saps que hi ha un moment en que comença i acaba. Hi ha un fora i un dins, és a dir, medi extern i medi intern. Cal tenir en compte que aquest límit també pot canviar, per exemple, per la temperatura del planeta (dinamisme).
Els individus fem 3 coses: hi una uns fluxes, és a dir, algo que entra i surt; hi ha una estructura, és a dir, el conjunt d'elements que forma un esser viu i la manera en que s'organitzen. Això pot respondre a la pregunta: què té?; hi han funcions, és a dir, les activitats que fem per continuar vius.
Aquests elements que acabo d'esmentar van molt relacionats.
- Els fluxes que té un ésser viu, com ara l'aliment, orina, suor, llàgrimes, aigua, mocositat, cera, etc Aquests es divideixen en: matèria (menjar) i energia (entra calor, surt calor).
Els essers vius modifiquem el medi ambient: som transformadors del medi.
- Les funcions són les següents: nutrició (obtenir matèria del medi que permeti la continuitat com a esser viu. Tenim dues maneres de nutrir-nos: ens alimentem i respirem), relació (relacionar-nos amb l'entorn. Els individus ens relacionem i constantment construim el medi. L'energia que gastem, la gastem en estímuls-resposta. La catalèpsia és el mecanisme de defensa que tenim). Finalment trobem la reproducció que són processos de creixement i de renovació cel·lular).
- L'estructura es refereix a les cel·lules teixits, òrgans, al sistema, a l'aparell i a l'individu).


Així doncs, per treballar els essers vius es pot potenciar el treball en grup de tal manera que es divideixin les tasques i facin una recerca d'informació. Per tant, hi una una part de ciència més teòrica i una més experimental ja que no s'aprén només mitjançant l'experimentació. Construir un model d'esser viu implica també un model cognitiu.

Espai i temps (CIÈNCIES SOCIALS)

Per començar a tractar el tema del temps, m'agradaria citar els primers versos d'una cançó de Sau anomenada "Els dies de cada dia" que tracta sobre el pas del temps:

"Qui, qui té el secret, qui pot provar d´aturar el món? Qui pot evitar que cada moment es torni un record?
El temps s´emporta els nostres amants, els herois d´infància que ens han oblidat.
Tan sols ens queden tots els records que trobem a faltar."




El temps el percedim però no el veiem. el temps passa i l'hem d'omplir de manera ordenada, com ara a la feina o a l'oci. Per tractar el temps també citaré aquesta frase de Joan Pagès:

"La vida i les accions humanes es desenvolupen en el temps, en un temps que es viu i s’experimenta personalment però que està immers dins un temps social que l’emmarca, el contextualitza i l’explica."

Joan Pagès
Aquesta cita de Joan Pagès vol dir que tenim 2 tipus de temps: el temps que es viu i que és subjectiu (és a dir, des del punt de vista que s'experimenta personalment) i el temps social, que té una durada, per exemple, un any té 12 mesos, 1 mes té 31 dies, 1 minut té 24 segons, etc.

Tenim 3 tipus de temps: el temps viscut (des de la pròpia vivència), el temps social i, el temps històric.

* El temps viscut el podem veure des de una perspectiva egocèntrica (per exemple una nena que està al parc i el temps se li fa curt mentre que si la mare es troba a alguna veïna pel carrer i es posa a parlar amb ella per a la nena el temps pot arribar a ser molt llarg). Dins d'aquest temps també trobem les normes i pautes de la conducta humana (per exemple, la pauta cultural de que cada any s'ha de celebrar l'aniversari). A més, el creixement també passa en el temps (per exemple, una nena que marca amb un rotulador a la paret com va creixent). El temps viscut també serien les hores del dia (dia/nit) i les estacions de l'any.

* El temps social és més complex i abstracta que el temps viscut. Es percep per les relacions entre la pròpia existència i el temps que l'explica. És un temps col·lectiu. Dins d'aquest hi trobem:
- Ritmes: Lentitud/rapidesa, regularitat, conseqüència.
- Orientació: Passat - present - futur (per exemple, un dibuix d'un nen com és ara, com era de petit i com es veu en un futur).
- Posició: Successió/simultaneïtat. En una escola, per exemple, hi ha molta simultaneïtat ja que mentre uns nens fan una classe, altres en fan una altra, i el conserge fa un altre tipus d'activitat.
- Durada: Variabilitat, permanència (continuïtat/canvi), és a dir, coses que canvien i coses que són permanent com, per exemple, escola i casa duraran molt de temps ja que l'edifici es quedarà igual.

* Temps històric és el temps que no hi és, no existeix. Dins d'aquest hi trobem:
- Allunyament i evocació-empatia.
- Simultaneïtat.
- Continuïtat i canvi.
- Evolució causal (causa-efecte).
- Ritmes evolutius i durades.
- Cronologia.


El temps de la història no existeix. Les fonts són allò que ens permeten entendre el temps històric. Trobem fonts primàries, per exemple, les fotografies, llocs, pel·lícules, etc. I fonts secundaries, per exemple, iconografies, fonts rurals (allò que els avis t'expliquen), etc.

A continació, escric una cita de la pel·lícula de Kung fu panda que em va fer pensar sobre el temps:

"El ayer es historia, el mañana es incierto, sin embargo hoy es un regalo, por eso se le llama presente"


També m'agradaria citar dues frases de l'any passat de l'assignatura de "Societat, Ciència i Cultura", concretament la part de cultura amb el professor Joan-Carles Mèlich i, el qual a la introducció del llibre de lectura que he triat per a aquest semestre també es veuen reflectides:

"Ens trobem en un temps i en un espai. El que hagi passat, ha succeït en el present, i la nostra vida es configura des d'aquesta herència. A partir del moment del naixement, comencem a crear, però no des del no-res, sinó des d'una memòria anterior, des d'una memòria cultural que ens marcarà, per bé o per mal, per acció o per reacció, al llarg de la vida."
Cela,J. (2001) Tu m'aprens. Barcelona: Graó



"Recordem el que hauríem d'haver oblidat, el que voldríem oblidar i, per desgràcia, oblidem l'inolvidable, el que cal recordar, el que hauríem de recordar."
Cela,J. (2001) Tu m'aprens. Barcelona: Graó

Pel que fa a l'espai a l'etapa infantil, els nens/es tenen una vivència que construeix la seva pròpia visió. Primer són espais molt petits com ara la seva habitació i més endavant aquests espais van creixent com per exemple algun carrer fins a alguna cosa que no veiem com podria ser el mapa mundial.
Curricularment trobem espais en el currículum de educació infantil que potencien l'aprenentatge dels nens/es. Cal destacar que el nen/a no ve buit, és a dir, ja tenen uns aprenentatges i van més enllà per crear aprenentatges significatius (ZDP-Zona de desarrollo próximo). Això em va fer pensar en l'assignatura de l'any passat de Desenvolupament de la personalitat de 0-6 anys ja que vam tractar-hi aquest tema.
Orientació de l'espai: trobem la lateralitat (esquerra/dreta. És la clau per saber on ens trobem), la profunditat (a dalt/a baix; sobre/sota..) i la anterioritat (davant/darrera; dret/revés; abans/després).
L'objecte en l'espai: no és tant entre ell sinó l'objecte en concret. Dins d'aquest trobem diferents categories: interioritat (es troba l'objecte dins d'un lloc concret), exterioritat (fora de, a fora, a l'exterior) i delimitació (extremitat,final, límit, al llarg de, en voltant de..)
La posició relativa dels objectes a l'espai: partim del punt de vista des de on ho mires.  Trobem diferents categories: interioritat, exterioritat, secció (tall, drecera, a través de, de part en part...), contigüitat (en contacte, contra).
Les distàncies: dins d'aquestes trobem la proximitat (a prop de, al costat de, més a prop de...), allunyament (lluny de, en un altre lloc, més lluny, allà, aquell, aquella...) i intervals (apartat un de l'altre, continu, discontinu).
Les mesures: trobem els números i les relacions matemàtiques i l'inici amb la relació entre objectes i distàncies (quin està més a prop, qui més lluny, etc).


"De vegades intentar controlar la teva pròpia vida és com mirar d'agafar l'aigua del mar amb les mans: que se t'escapa entre els dits, ho veus, te n'adones, intentes retenir-la i no pots fer-hi res"

Carles Sabater

divendres, 11 de novembre del 2011

El currículum a Ed.Infantil (CIÈNCIES SOCIALS)

El currículum el podem entendre com si fos una casa ja que el primer que necessitem són els fonaments. Aquests fonaments a infantil els anomenem capacitats i aquestes capacitats més endavant (a educació primària) s'anomenaran competències.

El currículum s'ha de centrar en els continguts educatius relacionats amb el desenvolupament del moviment, del control corporal, les primeres manifestacions de la comunicació i el llenguatge, les pautes elementals de convivència i relació social i la descoberta de l'entorn proper dels infants.
Entenem per currículum de l'educació primària els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d'avaluació d'aquest ensenyament.
Cal destacar que les capacitats són transversals, és a dir, totes les àrees es connecten entre elles i això és la clau en el currículum. Dit d'una altra manera, la competència és la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió i la reflexió tenint en compte la dimensió social de casa situació. 
Una vegada tenim les capacitats, ens porten als objectius, que aquests concreten la forma en que s'arriben a les capacitats. Cal tenir en compte que un objectiu no és una eina que et permet treballar a l'aula, sinó que són els continguts que es donen.
Per entendre millor aquesta classe magistral, vaig consultar els apunts de l'any passat de l'assignatura de context social i gestió escolar, més concretament, la part de gestió escolar. Així doncs, podríem relacionar aquesta part de ciències socials i naturals amb l'assignatura de context social i gestió escolar, on es van tractar aquests temes. D'aquesta manera, el quadre que us mostro a continuació és un dels quadres que se'm va mostrar l'any passat on vam tractar les capacitats a l'etapa infantil i les competències bàsiques a primària. Aquestes són les següents:






A més, per aprofundir més aquest tema, us mostro aquest quadre que també pot ser útil:


Connectar la conferència (Rosa M.Tarín) amb l'assignatura i l'insecte pal (CIÈNCIES NATURALS)

L'Escola Bressol i l'educació per a la sostenibilitat, un amor a primera vista?


El 11 de novembre vam tenir la conferència de la Rosa M.Tarín on es va tractar el tema de l'educació per a la sostenibilitat a les escoles. L'educació per a la sostenibilitat pretén comprometre les persones en la reflexió crítica de les seves accions i dels estils de vida actuals, per tal que siguin més.
Aprofitant la festa del dia anterior a la UAB, vam poder aprofundir molt més el tema, ja que el resultat va ser aquest:



http://www.lavanguardia.com/sucesos/20111111/54238776975/la-uab-llena-de-basura.html#.Tr1FFerUqH0.twitter


Després d'haver vist aquest visionat, ens fa pensar alguna cosa?? Quin ciutadà volem educar des de l'Escola Bressol perquè no passin aquestes coses?

A la conferència, Rosa M.Tarín, va tractar dos aspectes claus: per una banda la millora de la qualitat dels espais d'interacció a l'Escola Bressol i, per una altra banda, els canvis en la cultura d'escola.

Els espais d'interacció en l'Escola Bressol es basen en el benestar que aquest pot ser físic, emocional i cognitiu, en la comunicació, en l'interès i, en la recerca.
Per a que hi hagi un estat de benestar hem de poder tenir els aspectes de la diversitat, de pertinença i de participació, entre d'altres.
Quan parlem de diversitat parlem de 2 punts de vista:
- Diversitat com a tolerància benevolent i paternalista com ara fitxes, explicacions de l'educador/a, l'expressió oral controlada en nombre d'aportacions i en temps, les preguntes de resposta única, els treballs de plàstica clònics i els racons de control rígid. Per exemple, quan els nens/es d'Infantil estan fent fitxes o estan pintant en colors, tots ho han de fer de la mateixa manera i, per tant, es consideren treballs clònics. Per això parlem de diversitat en aquest sentit. 
- Diversitat com a riquesa com ara les propostes de resolució múltiple i les explicacions dels nens/es.

En els espais de comunicació, l'émfasi no ha de ser en ordre, sinó en la comunicació. A més, ha de tendir en la moderació discreta i a la honestedat. Així doncs, s'ha de tenir en compte la diversitat com a riquesa i afavorir l'intercavi entre els iguals.
En els espais de recerca, el que es pretén és fer activitats d'experimentació. Així doncs, el joc exploratori fet amb materials naturals permet obtenir informació sobre els materials i, afavoreix l'aparició d'hipotèsis en acció. Cal tenir en compte que aquests espais de recerca requereixen temps, és a dir, temps per al sorgiment de l'interés, temps per a provar, per a pensar, per tornar a provar, temps per compartir i, temps per a la reflexió dels educadors/es.
Per tant, crec que aprendre és gratificant ja que comparteixes amb els altres i, d'aquesta manera, millora el procés d'aprenentgatge i es fa més agradable. Això ho podem relacionar amb una frase d'una de les lectures que haviem de llegir, que és la següent:



"Jo sóc tu quan jo sóc jo"

Mèlich, J.C.Palou,J.Poch,C. (Coord.) (2000) "Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics?" a la veu de l'altre. Reflexions per educar en valors ètics. Barcelona. ICE. UAB.
Capítol 2 (pàg.34)

Aquesta frase forma part d'una idea forta que parla de l'alteritat (de l'altre). Per a mi, aquesta oració voldria dir que tú no ets res si no és en relació als altres ja que tots els humans necessitem comunicar-nos i, per tant, necessitem dels altres per sobreviure. Així doncs, l'altre no em pot ser indirerent i hem de fomentar valors ètics.


Pel que fa al canvi en la cultura d'escola trobem 4: la organització i participació, la gestió sostenible, el currículum i, la implicació en l'entorn.





A més a més, la conferència m'ha ajudat a relacionar-la amb els continguts de l'assignatura ja que tracta dos conceptes claus: els sabers i saber fer i, el saber ser.
Els sabers i el saber fer mostra les capacitats i habilitats adequades per potenciar i gestionar les diversitats mentre que el saber ser és l'equip doncent cohesionat que es reconeix com a motor de canvi.
Cal destacar també que a les escoles es Recicla, es Reutilitza, es Redueix i es Refusa. També, es treballa allò que és Saludable, Sostenible i Solidari.


Per finalitzar, cal destacar la relació de la conferència amb l'insecte pal ja que mitjançant aquest insecte els nens/es poden veure i conèixer el procés dels essers vius i es poden relacionar socialment degut al treball cooperatiu que es duu a terme. A més, els insectes formen part del medi i, per tant, hem d'intentar cuidar el nostre entorn.
He trobat un vídeo que m'ha semblat adient i reflexiu per a tractar la sostenibilitat ambiental:



dimarts, 1 de novembre del 2011

Què estic aprenent cuidant un insecte pal? (CIÈNCIES NATURALS)

Cuidar un insecte pal és una experiència que mai havia viscut. Per tant, quan ens van donar aquesta tasca, primer de tot, el nostre grup va haver de buscar informació sobre com cuidar-lo, que donar-li de menjar, etc. Tot i així, cal dir que en una setmana el nostre insecte pal va deixar de menjar i, se’ns va morir. Després d'això, em vaig formular aquesta pregunta: què es pot aprendre de la mort de l'insecte pal?
Així doncs, se’ns va donar la oportunitat de tenir un altre insecte pal, i, vam buscar molta més informació i ens vam adonar que, el fet de que deixés de menjar podria ser degut a que des de petit només s’havia alimentat d’una classe de fulla, de l’eura. El fet que nosaltres només li haguéssim donat roser podria haver sigut la causa de que l’insecte deixés de menjar. Així doncs, cuidar un insecte pal serveix com a projecte de ciències naturals i és molt útil per abordar una qüestió, ja que permet reconstruir el coneixement de forma col·lectiva a partir de l’observació prèvia dels discents i també permet formular hipòtesis, tot connectant el pensament dels alumnes amb l’acció i experimentació.  En definitiva, els alumnes adopten una participació activa esdevenint protagonistes del propi aprenentatge.
Per tant, cuidar un insecte pal implica investigació i curiositat de com viu, de què s’alimenta, poder esbrinar si es mascle o femella, etc. per tal de conèixer el procés dels essers vius.




A continuació, mostro un dels vídeos que m'ha semblat interessant ja que apareix un estudiant de biologia fent aquest petit documental sobre l'insecte pal.



dissabte, 15 d’octubre del 2011

En quin món vivim? (CIÈNCIES SOCIALS)

Per les dues primeres magistrals de ciències socials he elaborat un vídeo amb imatges per il·lustrar en quin món vivim, com el veiem, què fem i com actuem. He adjuntat la cançó "Imagine" de John Lennon  ja que crec que és molt adient i ens ajuda a pensar que podem millorar el món on vivim.





Per finalitzar el tema, mostraré dues frase que em van cridar l'atenció d'un dels articles que haviem de llegir a l'aula:

"Jo sóc tu quan jo sóc jo"

Mèlich, J.C.Palou,J.Poch,C. (Coord.) (2000) "Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics?" a la veu de l'altre. Reflexions per educar en valors ètics. Barcelona. ICE. UAB.
Capítol 2 (pàg.34) 

Aquesta frase forma part d'una idea forta que parla de l'alteritat (de l'altre). Per a mi, aquesta oració voldria dir que tú no ets res si no és en relació als altres ja que tots els humans necessitem comunicar-nos i, per tant, necessitem dels altres per sobreviure. Així doncs, l'altre no em pot ser indirerent i hem de fomentar valors ètics.


"L'ètica és contitutiva de l'acte educatiu"

Mèlich, J.C.Palou,J.Poch,C. (Coord.) (2000) "Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics?" a la veu de l'altre. Reflexions per educar en valors ètics. Barcelona. ICE. UAB.
Capítol 2 (pàg.34)

Aquesta frase vol dir que tenim uns valors ètics. D'aquesta manera, no només es transmet i s'educa des de l'activitat acadèmica sinó que també en relació a l'altre. Per tant, va molt lligada amb l'oració anterior.
Per entendre millor aquesta frase, mostro aquest esquema que pot ser útil:


divendres, 14 d’octubre del 2011

El conte (CIÈNCIES SOCIALS)

"Un CONTE és una narració escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser tan de caràcter fictici com real. El conte en tant que gènere (o subgènere) literari té les seves pròpies característiques; és una forma destacada dins de la narrativa breu i a diferència de la novel·la presenta una màxima concentració narrativa i una major intensitat. Compta amb una il·lustre tradició escrita de segles a la qual caldria afegir una important tradició oral.
El conte, com qualsevol altre gènere narratiu (novel·la, faula o rondalla), descriu un fet i inclou una o diverses seqüències que converteixen la història en trama. Compta almenys amb un personatge caracteritzat i un recurs imprescindible: un narrador que explica l’acció."


En els contes hi conviuen la presència de DIVERSOS ESTILS NARRATIUS:

Estil directe: la veu del personatge apareix reproduïda directament en el text sense mediació d’un narrador. És la forma típica dels diàlegs o monòlegs. El temps verbal que s'utilitza és el present d’indicatiu.
Estil indirecte: la veu del personatge apareix en el text reproduïda per mediació d’un narrador que l’explica. S’hi combinen els diferents temps de passat, de l’indicatiu i del subjuntiu.
Estil indirecte lliure: la veu del personatge apareix en el text inserida en el discurs del narrador, qui li cedeix la paraula indirectament.
* Cal tenir present que el pas de l’estil directe a l’estil indirecte implica una sèrie de canvis en la forma del text.
El conte selecciona una sèrie de recursos discursius: la trama, la descripció i el diàleg. El conte, que es caracteritza per la seva brevetat, s’introdueix generalment amb un títol que anticipa algun aspecte significatiu de la narració o bé fa referència a un element important de la trama.
Cal destacar que explicar contes és una eina d'integració social i, a més, un conte no és explicar un conte sinó que és un element de caràcter social, és a dir, et pots relacionar amb els altres ja sigui a la biblioteca, a l'escola, amb la família, etc.
Per a que el conte sigui més eficaç cal que l'expressivitat gestual visualitzi l'objecte (aclariment de conceptes, reforçar conceptes...), cal que hi hagi silencis i interrogatoris ja que el silenci permet crear espectació que després vindrà (per exemple preguntar. i tu que faries si fossis la caputxeta vermella? doncs saps que va fer ella?), que hi hagi expressivitat musical i sonora, és a dir, que la música acompanyi a les sensacions i que permeti i ajudi a incloure els infants. Per tant, s'ha de compartir l'acció fent participar als infants i crear un bon clímax. Un aspecte molt important és obrir i tancar el conte adequadament i utilitzar recursos com ara els gestos amb les mans i el to de veu adequat als personatges.








Aquesta magistral l'he relacionat amb l'assignatura d'Aspectes Instrumentals de les llengües, la part de filologia catalana, ja que per grups hem hagut d'elaborar un conte i, a més, durant les pràctiques en el cicle superior d'educació infantil he viscut aquesta experiència amb els contes. A més, com a futura mestra d'educació infantil treballaré molt els contes i crearé un bon ambient entre els alumnes i també reforçaré en els més petits el saber escoltar. A més a més, li donaré molta importància a la mirada, ja que gràcies a ella es pot crear un ambient més expressiu.


"Si vols un adult amb un pensament creatiu, de petit explica-li contes. Si, a més, el vols més savi, explica-li més contes"
Albert Einstein