divendres, 2 de desembre del 2011

Espai i temps (CIÈNCIES SOCIALS)

Per començar a tractar el tema del temps, m'agradaria citar els primers versos d'una cançó de Sau anomenada "Els dies de cada dia" que tracta sobre el pas del temps:

"Qui, qui té el secret, qui pot provar d´aturar el món? Qui pot evitar que cada moment es torni un record?
El temps s´emporta els nostres amants, els herois d´infància que ens han oblidat.
Tan sols ens queden tots els records que trobem a faltar."




El temps el percedim però no el veiem. el temps passa i l'hem d'omplir de manera ordenada, com ara a la feina o a l'oci. Per tractar el temps també citaré aquesta frase de Joan Pagès:

"La vida i les accions humanes es desenvolupen en el temps, en un temps que es viu i s’experimenta personalment però que està immers dins un temps social que l’emmarca, el contextualitza i l’explica."

Joan Pagès
Aquesta cita de Joan Pagès vol dir que tenim 2 tipus de temps: el temps que es viu i que és subjectiu (és a dir, des del punt de vista que s'experimenta personalment) i el temps social, que té una durada, per exemple, un any té 12 mesos, 1 mes té 31 dies, 1 minut té 24 segons, etc.

Tenim 3 tipus de temps: el temps viscut (des de la pròpia vivència), el temps social i, el temps històric.

* El temps viscut el podem veure des de una perspectiva egocèntrica (per exemple una nena que està al parc i el temps se li fa curt mentre que si la mare es troba a alguna veïna pel carrer i es posa a parlar amb ella per a la nena el temps pot arribar a ser molt llarg). Dins d'aquest temps també trobem les normes i pautes de la conducta humana (per exemple, la pauta cultural de que cada any s'ha de celebrar l'aniversari). A més, el creixement també passa en el temps (per exemple, una nena que marca amb un rotulador a la paret com va creixent). El temps viscut també serien les hores del dia (dia/nit) i les estacions de l'any.

* El temps social és més complex i abstracta que el temps viscut. Es percep per les relacions entre la pròpia existència i el temps que l'explica. És un temps col·lectiu. Dins d'aquest hi trobem:
- Ritmes: Lentitud/rapidesa, regularitat, conseqüència.
- Orientació: Passat - present - futur (per exemple, un dibuix d'un nen com és ara, com era de petit i com es veu en un futur).
- Posició: Successió/simultaneïtat. En una escola, per exemple, hi ha molta simultaneïtat ja que mentre uns nens fan una classe, altres en fan una altra, i el conserge fa un altre tipus d'activitat.
- Durada: Variabilitat, permanència (continuïtat/canvi), és a dir, coses que canvien i coses que són permanent com, per exemple, escola i casa duraran molt de temps ja que l'edifici es quedarà igual.

* Temps històric és el temps que no hi és, no existeix. Dins d'aquest hi trobem:
- Allunyament i evocació-empatia.
- Simultaneïtat.
- Continuïtat i canvi.
- Evolució causal (causa-efecte).
- Ritmes evolutius i durades.
- Cronologia.


El temps de la història no existeix. Les fonts són allò que ens permeten entendre el temps històric. Trobem fonts primàries, per exemple, les fotografies, llocs, pel·lícules, etc. I fonts secundaries, per exemple, iconografies, fonts rurals (allò que els avis t'expliquen), etc.

A continació, escric una cita de la pel·lícula de Kung fu panda que em va fer pensar sobre el temps:

"El ayer es historia, el mañana es incierto, sin embargo hoy es un regalo, por eso se le llama presente"


També m'agradaria citar dues frases de l'any passat de l'assignatura de "Societat, Ciència i Cultura", concretament la part de cultura amb el professor Joan-Carles Mèlich i, el qual a la introducció del llibre de lectura que he triat per a aquest semestre també es veuen reflectides:

"Ens trobem en un temps i en un espai. El que hagi passat, ha succeït en el present, i la nostra vida es configura des d'aquesta herència. A partir del moment del naixement, comencem a crear, però no des del no-res, sinó des d'una memòria anterior, des d'una memòria cultural que ens marcarà, per bé o per mal, per acció o per reacció, al llarg de la vida."
Cela,J. (2001) Tu m'aprens. Barcelona: Graó



"Recordem el que hauríem d'haver oblidat, el que voldríem oblidar i, per desgràcia, oblidem l'inolvidable, el que cal recordar, el que hauríem de recordar."
Cela,J. (2001) Tu m'aprens. Barcelona: Graó

Pel que fa a l'espai a l'etapa infantil, els nens/es tenen una vivència que construeix la seva pròpia visió. Primer són espais molt petits com ara la seva habitació i més endavant aquests espais van creixent com per exemple algun carrer fins a alguna cosa que no veiem com podria ser el mapa mundial.
Curricularment trobem espais en el currículum de educació infantil que potencien l'aprenentatge dels nens/es. Cal destacar que el nen/a no ve buit, és a dir, ja tenen uns aprenentatges i van més enllà per crear aprenentatges significatius (ZDP-Zona de desarrollo próximo). Això em va fer pensar en l'assignatura de l'any passat de Desenvolupament de la personalitat de 0-6 anys ja que vam tractar-hi aquest tema.
Orientació de l'espai: trobem la lateralitat (esquerra/dreta. És la clau per saber on ens trobem), la profunditat (a dalt/a baix; sobre/sota..) i la anterioritat (davant/darrera; dret/revés; abans/després).
L'objecte en l'espai: no és tant entre ell sinó l'objecte en concret. Dins d'aquest trobem diferents categories: interioritat (es troba l'objecte dins d'un lloc concret), exterioritat (fora de, a fora, a l'exterior) i delimitació (extremitat,final, límit, al llarg de, en voltant de..)
La posició relativa dels objectes a l'espai: partim del punt de vista des de on ho mires.  Trobem diferents categories: interioritat, exterioritat, secció (tall, drecera, a través de, de part en part...), contigüitat (en contacte, contra).
Les distàncies: dins d'aquestes trobem la proximitat (a prop de, al costat de, més a prop de...), allunyament (lluny de, en un altre lloc, més lluny, allà, aquell, aquella...) i intervals (apartat un de l'altre, continu, discontinu).
Les mesures: trobem els números i les relacions matemàtiques i l'inici amb la relació entre objectes i distàncies (quin està més a prop, qui més lluny, etc).


"De vegades intentar controlar la teva pròpia vida és com mirar d'agafar l'aigua del mar amb les mans: que se t'escapa entre els dits, ho veus, te n'adones, intentes retenir-la i no pots fer-hi res"

Carles Sabater

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada