Primer de tot, m'agradaria destacar alguns elementes de la vida de l'insecte pal que he anat observant al llarg d'aquest semestre, com ara que l'insecte pal majoritàriament dorm de dia i, en canvi, durant la nit és quan està més despert i s'alimenta. He pogut observar com es gronxa, camina molt ràpid quan es posa nerviós, es posiciona més a la part superior del recipient on es trobava i, també he pogut veure com defeca freqüentment i com l'insecte pal ha anat creixent a mesura que anaven passant el dies.
A més a més, a l'aula es va comentar com l'insecte pal anava canviant de pell durant una setmana aproximadament, tot i que aquesta és una experiència que jo no he pogut observar perquè el nostre insecte pal encara no havia fet el canvi de pell.
Cal destacar que la nostra experiència viscuda amb l'aprenentatge ha estat molt positiva ja que hem aprés molt, per exemple al principi de curs el nostre insecte pal va deixar de menjar i se'ns va morir, tal i com vaig comentar a la primera entrada del blog, per això vam aprendre que depenent del lloc on s'hagi criat s'acostuma a un tipus de menjar o a un altre.
Si ens parem a pensar que es pot aprendre en una aula a Educació Infantil cuidant un insecte pal, ens adonarem de moltes coses, per exemple, en la responsabilitat que li donem als infants, és a dir, treballar els valors. També es pot treballar la procedència de l'insecte, la qual cosa ampliem els coneixements dels alumnes. També, es treballen els funcionaments bàsics dels essers vius, és a dir, com mengen, com creixen, etc. Així doncs, estem ensenyant als alumnes el cicle de la vida ja que l'insecte també es mor perquè és un esser viu. Per tant, treballant un esser viu podem aprendre tots els essers vius perquè a partir d'un esser viu podem aprendre similituds que hi ha entre tots ells.
Els essers vius tenen un límit i això vol dir que saps que hi ha un moment en que comença i acaba. Hi ha un fora i un dins, és a dir, medi extern i medi intern. Cal tenir en compte que aquest límit també pot canviar, per exemple, per la temperatura del planeta (dinamisme).
Els individus fem 3 coses: hi una uns fluxes, és a dir, algo que entra i surt; hi ha una estructura, és a dir, el conjunt d'elements que forma un esser viu i la manera en que s'organitzen. Això pot respondre a la pregunta: què té?; hi han funcions, és a dir, les activitats que fem per continuar vius.
Aquests elements que acabo d'esmentar van molt relacionats.
- Els fluxes que té un ésser viu, com ara l'aliment, orina, suor, llàgrimes, aigua, mocositat, cera, etc Aquests es divideixen en: matèria (menjar) i energia (entra calor, surt calor).
Els essers vius modifiquem el medi ambient: som transformadors del medi.
- Les funcions són les següents: nutrició (obtenir matèria del medi que permeti la continuitat com a esser viu. Tenim dues maneres de nutrir-nos: ens alimentem i respirem), relació (relacionar-nos amb l'entorn. Els individus ens relacionem i constantment construim el medi. L'energia que gastem, la gastem en estímuls-resposta. La catalèpsia és el mecanisme de defensa que tenim). Finalment trobem la reproducció que són processos de creixement i de renovació cel·lular).
- L'estructura es refereix a les cel·lules teixits, òrgans, al sistema, a l'aparell i a l'individu).
Així doncs, per treballar els essers vius es pot potenciar el treball en grup de tal manera que es divideixin les tasques i facin una recerca d'informació. Per tant, hi una una part de ciència més teòrica i una més experimental ja que no s'aprén només mitjançant l'experimentació. Construir un model d'esser viu implica també un model cognitiu.
