El currículum a Ed.Infantil (CIÈNCIES SOCIALS)

El currículum el podem entendre com si fos una casa ja que el primer que necessitem són els fonaments. Aquests fonaments a infantil els anomenem capacitats i aquestes capacitats més endavant (a educació primària) s'anomenaran competències.

El currículum s'ha de centrar en els continguts educatius relacionats amb el desenvolupament del moviment, del control corporal, les primeres manifestacions de la comunicació i el llenguatge, les pautes elementals de convivència i relació social i la descoberta de l'entorn proper dels infants.

Entenem per currículum de l'educació primària els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d'avaluació d'aquest ensenyament.

Cal destacar que les capacitats són transversals, és a dir, totes les àrees es connecten entre elles i això és la clau en el currículum. Dit d'una altra manera, la competència és la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió i la reflexió tenint en compte la dimensió social de casa situació. 

Una vegada tenim les capacitats, ens porten als objectius, que aquests concreten la forma en que s'arriben a les capacitats. Cal tenir en compte que un objectiu no és una eina que et permet treballar a l'aula, sinó que són els continguts que es donen.

Per entendre millor aquesta classe magistral, vaig consultar els apunts de l'any passat de l'assignatura de context social i gestió escolar, més concretament, la part de gestió escolar. Així doncs, podríem relacionar aquesta part de ciències socials i naturals amb l'assignatura de context social i gestió escolar, on es van tractar aquests temes. D'aquesta manera, el quadre que us mostro a continuació és un dels quadres que se'm va mostrar l'any passat on vam tractar les capacitats a l'etapa infantil i les competències bàsiques a primària. Aquestes són les següents:

A més, per aprofundir més aquest tema, us mostro aquest quadre que també pot ser útil:

Connectar la conferència (Rosa M.Tarín) amb l'assignatura i l'insecte pal (CIÈNCIES NATURALS)

L'Escola Bressol i l'educació per a la sostenibilitat, un amor a primera vista?


El 11 de novembre vam tenir la conferència de la Rosa M.Tarín on es va tractar el tema de l'educació per a la sostenibilitat a les escoles. L'educació per a la sostenibilitat pretén comprometre les persones en la reflexió crítica de les seves accions i dels estils de vida actuals, per tal que siguin més.
Aprofitant la festa del dia anterior a la UAB, vam poder aprofundir molt més el tema, ja que el resultat va ser aquest:

http://www.lavanguardia.com/sucesos/20111111/54238776975/la-uab-llena-de-basura.html#.Tr1FFerUqH0.twitter


Després d'haver vist aquest visionat, ens fa pensar alguna cosa?? Quin ciutadà volem educar des de l'Escola Bressol perquè no passin aquestes coses?

A la conferència, Rosa M.Tarín, va tractar dos aspectes claus: per una banda la millora de la qualitat dels espais d'interacció a l'Escola Bressol i, per una altra banda, els canvis en la cultura d'escola.

Els espais d'interacció en l'Escola Bressol es basen en el benestar que aquest pot ser físic, emocional i cognitiu, en la comunicació, en l'interès i, en la recerca.
Per a que hi hagi un estat de benestar hem de poder tenir els aspectes de la diversitat, de pertinença i de participació, entre d'altres.
Quan parlem de diversitat parlem de 2 punts de vista:
- Diversitat com a tolerància benevolent i paternalista com ara fitxes, explicacions de l'educador/a, l'expressió oral controlada en nombre d'aportacions i en temps, les preguntes de resposta única, els treballs de plàstica clònics i els racons de control rígid. Per exemple, quan els nens/es d'Infantil estan fent fitxes o estan pintant en colors, tots ho han de fer de la mateixa manera i, per tant, es consideren treballs clònics. Per això parlem de diversitat en aquest sentit. 
- Diversitat com a riquesa com ara les propostes de resolució múltiple i les explicacions dels nens/es.

En els espais de comunicació, l'émfasi no ha de ser en ordre, sinó en la comunicació. A més, ha de tendir en la moderació discreta i a la honestedat. Així doncs, s'ha de tenir en compte la diversitat com a riquesa i afavorir l'intercavi entre els iguals.
En els espais de recerca, el que es pretén és fer activitats d'experimentació. Així doncs, el joc exploratori fet amb materials naturals permet obtenir informació sobre els materials i, afavoreix l'aparició d'hipotèsis en acció. Cal tenir en compte que aquests espais de recerca requereixen temps, és a dir, temps per al sorgiment de l'interés, temps per a provar, per a pensar, per tornar a provar, temps per compartir i, temps per a la reflexió dels educadors/es.
Per tant, crec que aprendre és gratificant ja que comparteixes amb els altres i, d'aquesta manera, millora el procés d'aprenentgatge i es fa més agradable. Això ho podem relacionar amb una frase d'una de les lectures que haviem de llegir, que és la següent:

"Jo sóc tu quan jo sóc jo"

Mèlich, J.C.Palou,J.Poch,C. (Coord.) (2000) "Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics?" a la veu de l'altre. Reflexions per educar en valors ètics. Barcelona. ICE. UAB.

Capítol 2 (pàg.34)

Aquesta frase forma part d'una idea forta que parla de l'alteritat (de l'altre). Per a mi, aquesta oració voldria dir que tú no ets res si no és en relació als altres ja que tots els humans necessitem comunicar-nos i, per tant, necessitem dels altres per sobreviure. Així doncs, l'altre no em pot ser indirerent i hem de fomentar valors ètics.

Pel que fa al canvi en la cultura d'escola trobem 4: la organització i participació, la gestió sostenible, el currículum i, la implicació en l'entorn.

A més a més, la conferència m'ha ajudat a relacionar-la amb els continguts de l'assignatura ja que tracta dos conceptes claus: els sabers i saber fer i, el saber ser.

Els sabers i el saber fer mostra les capacitats i habilitats adequades per potenciar i gestionar les diversitats mentre que el saber ser és l'equip doncent cohesionat que es reconeix com a motor de canvi.
Cal destacar també que a les escoles es Recicla, es Reutilitza, es Redueix i es Refusa. També, es treballa allò que és Saludable, Sostenible i Solidari.

Per finalitzar, cal destacar la relació de la conferència amb l'insecte pal ja que mitjançant aquest insecte els nens/es poden veure i conèixer el procés dels essers vius i es poden relacionar socialment degut al treball cooperatiu que es duu a terme. A més, els insectes formen part del medi i, per tant, hem d'intentar cuidar el nostre entorn.

He trobat un vídeo que m'ha semblat adient i reflexiu per a tractar la sostenibilitat ambiental:

Què estic aprenent cuidant un insecte pal? (CIÈNCIES NATURALS)

Cuidar un insecte pal és una experiència que mai havia viscut. Per tant, quan ens van donar aquesta tasca, primer de tot, el nostre grup va haver de buscar informació sobre com cuidar-lo, que donar-li de menjar, etc. Tot i així, cal dir que en una setmana el nostre insecte pal va deixar de menjar i, se’ns va morir. Després d'això, em vaig formular aquesta pregunta: què es pot aprendre de la mort de l'insecte pal?
Així doncs, se’ns va donar la oportunitat de tenir un altre insecte pal, i, vam buscar molta més informació i ens vam adonar que, el fet de que deixés de menjar podria ser degut a que des de petit només s’havia alimentat d’una classe de fulla, de l’eura. El fet que nosaltres només li haguéssim donat roser podria haver sigut la causa de que l’insecte deixés de menjar. Així doncs, cuidar un insecte pal serveix com a projecte de ciències naturals i és molt útil per abordar una qüestió, ja que permet reconstruir el coneixement de forma col·lectiva a partir de l’observació prèvia dels discents i també permet formular hipòtesis, tot connectant el pensament dels alumnes amb l’acció i experimentació.  En definitiva, els alumnes adopten una participació activa esdevenint protagonistes del propi aprenentatge.

Per tant, cuidar un insecte pal implica investigació i curiositat de com viu, de què s’alimenta, poder esbrinar si es mascle o femella, etc. per tal de conèixer el procés dels essers vius.

A continuació, mostro un dels vídeos que m'ha semblat interessant ja que apareix un estudiant de biologia fent aquest petit documental sobre l'insecte pal.

En quin món vivim? (CIÈNCIES SOCIALS)

Per les dues primeres magistrals de ciències socials he elaborat un vídeo amb imatges per il·lustrar en quin món vivim, com el veiem, què fem i com actuem. He adjuntat la cançó "Imagine" de John Lennon  ja que crec que és molt adient i ens ajuda a pensar que podem millorar el món on vivim.

Per finalitzar el tema, mostraré dues frase que em van cridar l'atenció d'un dels articles que haviem de llegir a l'aula:

"Jo sóc tu quan jo sóc jo"

Mèlich, J.C.Palou,J.Poch,C. (Coord.) (2000) "Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics?" a la veu de l'altre. Reflexions per educar en valors ètics. Barcelona. ICE. UAB.

Capítol 2 (pàg.34) 

Aquesta frase forma part d'una idea forta que parla de l'alteritat (de l'altre). Per a mi, aquesta oració voldria dir que tú no ets res si no és en relació als altres ja que tots els humans necessitem comunicar-nos i, per tant, necessitem dels altres per sobreviure. Així doncs, l'altre no em pot ser indirerent i hem de fomentar valors ètics.

"L'ètica és contitutiva de l'acte educatiu"

Mèlich, J.C.Palou,J.Poch,C. (Coord.) (2000) "Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics?" a la veu de l'altre. Reflexions per educar en valors ètics. Barcelona. ICE. UAB.

Capítol 2 (pàg.34)

Aquesta frase vol dir que tenim uns valors ètics. D'aquesta manera, no només es transmet i s'educa des de l'activitat acadèmica sinó que també en relació a l'altre. Per tant, va molt lligada amb l'oració anterior.

Per entendre millor aquesta frase, mostro aquest esquema que pot ser útil:

El conte (CIÈNCIES SOCIALS)

"Un CONTE és una narració escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser tan de caràcter fictici com real. El conte en tant que gènere (o subgènere) literari té les seves pròpies característiques; és una forma destacada dins de la narrativa breu i a diferència de la novel·la presenta una màxima concentració narrativa i una major intensitat. Compta amb una il·lustre tradició escrita de segles a la qual caldria afegir una important tradició oral.

El conte, com qualsevol altre gènere narratiu (novel·la, faula o rondalla), descriu un fet i inclou una o diverses seqüències que converteixen la història en trama. Compta almenys amb un personatge caracteritzat i un recurs imprescindible: un narrador que explica l’acció."

http://ca.wikipedia.org/wiki/Conte

En els contes hi conviuen la presència de DIVERSOS ESTILS NARRATIUS:

Estil directe: la veu del personatge apareix reproduïda directament en el text sense mediació d’un narrador. És la forma típica dels diàlegs o monòlegs. El temps verbal que s'utilitza és el present d’indicatiu.

Estil indirecte: la veu del personatge apareix en el text reproduïda per mediació d’un narrador que l’explica. S’hi combinen els diferents temps de passat, de l’indicatiu i del subjuntiu.

Estil indirecte lliure: la veu del personatge apareix en el text inserida en el discurs del narrador, qui li cedeix la paraula indirectament.

* Cal tenir present que el pas de l’estil directe a l’estil indirecte implica una sèrie de canvis en la forma del text.

El conte selecciona una sèrie de recursos discursius: la trama, la descripció i el diàleg. El conte, que es caracteritza per la seva brevetat, s’introdueix generalment amb un títol que anticipa algun aspecte significatiu de la narració o bé fa referència a un element important de la trama.
Cal destacar que explicar contes és una eina d'integració social i, a més, un conte no és explicar un conte sinó que és un element de caràcter social, és a dir, et pots relacionar amb els altres ja sigui a la biblioteca, a l'escola, amb la família, etc.
Per a que el conte sigui més eficaç cal que l'expressivitat gestual visualitzi l'objecte (aclariment de conceptes, reforçar conceptes...), cal que hi hagi silencis i interrogatoris ja que el silenci permet crear espectació que després vindrà (per exemple preguntar. i tu que faries si fossis la caputxeta vermella? doncs saps que va fer ella?), que hi hagi expressivitat musical i sonora, és a dir, que la música acompanyi a les sensacions i que permeti i ajudi a incloure els infants. Per tant, s'ha de compartir l'acció fent participar als infants i crear un bon clímax. Un aspecte molt important és obrir i tancar el conte adequadament i utilitzar recursos com ara els gestos amb les mans i el to de veu adequat als personatges.

Aquesta magistral l'he relacionat amb l'assignatura d'Aspectes Instrumentals de les llengües, la part de filologia catalana, ja que per grups hem hagut d'elaborar un conte i, a més, durant les pràctiques en el cicle superior d'educació infantil he viscut aquesta experiència amb els contes. A més, com a futura mestra d'educació infantil treballaré molt els contes i crearé un bon ambient entre els alumnes i també reforçaré en els més petits el saber escoltar. A més a més, li donaré molta importància a la mirada, ja que gràcies a ella es pot crear un ambient més expressiu.


"Si vols un adult amb un pensament creatiu, de petit explica-li contes. Si, a més, el vols més savi, explica-li més contes"

Albert Einstein