dissabte, 15 d’octubre del 2011

En quin món vivim? (CIÈNCIES SOCIALS)

Per les dues primeres magistrals de ciències socials he elaborat un vídeo amb imatges per il·lustrar en quin món vivim, com el veiem, què fem i com actuem. He adjuntat la cançó "Imagine" de John Lennon  ja que crec que és molt adient i ens ajuda a pensar que podem millorar el món on vivim.





Per finalitzar el tema, mostraré dues frase que em van cridar l'atenció d'un dels articles que haviem de llegir a l'aula:

"Jo sóc tu quan jo sóc jo"

Mèlich, J.C.Palou,J.Poch,C. (Coord.) (2000) "Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics?" a la veu de l'altre. Reflexions per educar en valors ètics. Barcelona. ICE. UAB.
Capítol 2 (pàg.34) 

Aquesta frase forma part d'una idea forta que parla de l'alteritat (de l'altre). Per a mi, aquesta oració voldria dir que tú no ets res si no és en relació als altres ja que tots els humans necessitem comunicar-nos i, per tant, necessitem dels altres per sobreviure. Així doncs, l'altre no em pot ser indirerent i hem de fomentar valors ètics.


"L'ètica és contitutiva de l'acte educatiu"

Mèlich, J.C.Palou,J.Poch,C. (Coord.) (2000) "Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics?" a la veu de l'altre. Reflexions per educar en valors ètics. Barcelona. ICE. UAB.
Capítol 2 (pàg.34)

Aquesta frase vol dir que tenim uns valors ètics. D'aquesta manera, no només es transmet i s'educa des de l'activitat acadèmica sinó que també en relació a l'altre. Per tant, va molt lligada amb l'oració anterior.
Per entendre millor aquesta frase, mostro aquest esquema que pot ser útil:


divendres, 14 d’octubre del 2011

El conte (CIÈNCIES SOCIALS)

"Un CONTE és una narració escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser tan de caràcter fictici com real. El conte en tant que gènere (o subgènere) literari té les seves pròpies característiques; és una forma destacada dins de la narrativa breu i a diferència de la novel·la presenta una màxima concentració narrativa i una major intensitat. Compta amb una il·lustre tradició escrita de segles a la qual caldria afegir una important tradició oral.
El conte, com qualsevol altre gènere narratiu (novel·la, faula o rondalla), descriu un fet i inclou una o diverses seqüències que converteixen la història en trama. Compta almenys amb un personatge caracteritzat i un recurs imprescindible: un narrador que explica l’acció."


En els contes hi conviuen la presència de DIVERSOS ESTILS NARRATIUS:

Estil directe: la veu del personatge apareix reproduïda directament en el text sense mediació d’un narrador. És la forma típica dels diàlegs o monòlegs. El temps verbal que s'utilitza és el present d’indicatiu.
Estil indirecte: la veu del personatge apareix en el text reproduïda per mediació d’un narrador que l’explica. S’hi combinen els diferents temps de passat, de l’indicatiu i del subjuntiu.
Estil indirecte lliure: la veu del personatge apareix en el text inserida en el discurs del narrador, qui li cedeix la paraula indirectament.
* Cal tenir present que el pas de l’estil directe a l’estil indirecte implica una sèrie de canvis en la forma del text.
El conte selecciona una sèrie de recursos discursius: la trama, la descripció i el diàleg. El conte, que es caracteritza per la seva brevetat, s’introdueix generalment amb un títol que anticipa algun aspecte significatiu de la narració o bé fa referència a un element important de la trama.
Cal destacar que explicar contes és una eina d'integració social i, a més, un conte no és explicar un conte sinó que és un element de caràcter social, és a dir, et pots relacionar amb els altres ja sigui a la biblioteca, a l'escola, amb la família, etc.
Per a que el conte sigui més eficaç cal que l'expressivitat gestual visualitzi l'objecte (aclariment de conceptes, reforçar conceptes...), cal que hi hagi silencis i interrogatoris ja que el silenci permet crear espectació que després vindrà (per exemple preguntar. i tu que faries si fossis la caputxeta vermella? doncs saps que va fer ella?), que hi hagi expressivitat musical i sonora, és a dir, que la música acompanyi a les sensacions i que permeti i ajudi a incloure els infants. Per tant, s'ha de compartir l'acció fent participar als infants i crear un bon clímax. Un aspecte molt important és obrir i tancar el conte adequadament i utilitzar recursos com ara els gestos amb les mans i el to de veu adequat als personatges.








Aquesta magistral l'he relacionat amb l'assignatura d'Aspectes Instrumentals de les llengües, la part de filologia catalana, ja que per grups hem hagut d'elaborar un conte i, a més, durant les pràctiques en el cicle superior d'educació infantil he viscut aquesta experiència amb els contes. A més, com a futura mestra d'educació infantil treballaré molt els contes i crearé un bon ambient entre els alumnes i també reforçaré en els més petits el saber escoltar. A més a més, li donaré molta importància a la mirada, ja que gràcies a ella es pot crear un ambient més expressiu.


"Si vols un adult amb un pensament creatiu, de petit explica-li contes. Si, a més, el vols més savi, explica-li més contes"
Albert Einstein